La idea devia semblar bona a una empresa multinacional ja que als pocs mesos estava aplicant aquest mateix sistema a les seves bates.

Va ser llavors quan ZoMummade ens va preguntar si hi havia alguna cosa que fer.
I no era una situació fàcil per a elles ja que no són una empresa gran i encara no tenien registrades les patents de les bates, solament tenien al seu favor haver estat les primeres a oferir-les però poc podrien fer si una multinacional començava a oferir la seva idea.

Vam acordar que el millor que es podia fer era arribar a un acord extrajudicial ja que el que a elles els interessava era parar les vendes, no guanyar un judici. Es va enviar un burofax al departament legal de l'empresa multinacional demanant el cessament immediat de la venda i la retirada del producte del mercat.

I, a pesar que la directora de màrqueting defensava el producte com a propi, finalment el departament legal del grup d'empreses va accedir al cessament immediat de la comercialització dels productes, així com al redisseny de les campanyes de publicitat on apareixia el producte.

Una vegada solucionat el problema les vam assessorar perquè poguessin protegir els seus productes en el futur i evitar trobar-se de nou en situacions semblants.

El seu fill era el subdirector de l'entitat bancaria així que va confiar en ell. Va adquirir un Deute Subordinat. Segons li van dir, el capital era garantit i podia disposar d'ell en qualsevol moment, però en realitat, la lletra petita obligava a cedir aquests diners fins a 2018. Aleshores en Ramón tindria 94 anys i, molt probablement, necessitaria disposar dels seus diners abans.

Quan en Ramón va acudir a nosaltres, el primer que vam fer va ser intentar arribar a un acord amb l'entitat, però cap dels intents de negociació va tenir èxit. Així que finalment vam acordar amb el client demandar. La primera instància va ser desestimada. L'argument del jutge va ser que un fill no podia tenir la intenció d'enganyar al seu pare.

Vam recórrer llavors a l'Audiència Provincial que, igual que el Tribunal Suprem, ens va acabar donant la raó. Segons la sentència, més enllà de la intenció del fill, el banc té l'obligació d'informar correcta i totalment al client abans de la contractació i, si no ho fa com va ocórrer amb en Ramón, es presumeix l'existència de vici de consentiment.

Feia un temps que estaven en l'atur i havien de viure d'un sol sou quatre adults i dos nens. Una situació que no es podia mantenir per massa temps. Havien intentat arribar a una solució amb el banc per pagar menys de quota però el banc va dir que no i els va oferir un altre producte escombraries tot i sabent que a al cap de dos mesos els baixava la quota i no era necessari un altre producte.

Els van fer contractar un Swap o permuta d'interessos que els van vendre com un producte que els protegiria de futures pujades d'interès. El que no els van dir és que l'interès ja havia baixat i que ho faria encara més. Tampoc els van informar que, en contractar el Swap, si l'interès baixava ells haurien de pagar al banc.

Així que, si abans de contractar el Swap ja tenien problemes per arribar a fi de mes, amb el Swap era impossible, no podien seguir pagant les quotes de la hipoteca. Van aguantar com van poder però va arribar un moment en què el banc va iniciar un procediment d'execució hipotecaria.

Vam acordar amb la Laura i en Juan interposar una demanda contra el banc. Va ser desestimada en primera instància. El jutge entenia que el banc no havia complert amb les seves obligacions d'informació i que el producte era perjudicial però també deia que ningú els havia obligat a signar i que si no entenien el producte, haurien d'haver buscat assessorament previ abans de comprometre's.

Després, vam recórrer a l'Audiència Provincial que ens va donar la raó. Segons la sentència i la jurisprudència del Tribunal Suprem, el banc disposa de tota la informació i està obligat a oferir-la als clients perquè puguin prendre una decisió conseqüent sobre el que estan contractant.