El seu fill era el subdirector de l'entitat bancaria així que va confiar en ell. Va adquirir un Deute Subordinat. Segons li van dir, el capital era garantit i podia disposar d'ell en qualsevol moment, però en realitat, la lletra petita obligava a cedir aquests diners fins a 2018. Aleshores en Ramón tindria 94 anys i, molt probablement, necessitaria disposar dels seus diners abans.

Quan en Ramón va acudir a nosaltres, el primer que vam fer va ser intentar arribar a un acord amb l'entitat, però cap dels intents de negociació va tenir èxit. Així que finalment vam acordar amb el client demandar. La primera instància va ser desestimada. L'argument del jutge va ser que un fill no podia tenir la intenció d'enganyar al seu pare.

Vam recórrer llavors a l'Audiència Provincial que, igual que el Tribunal Suprem, ens va acabar donant la raó. Segons la sentència, més enllà de la intenció del fill, el banc té l'obligació d'informar correcta i totalment al client abans de la contractació i, si no ho fa com va ocórrer amb en Ramón, es presumeix l'existència de vici de consentiment.